Sortida Museu Granollers. Entre la destresa i el desastre

El dijous passat vam anar a veure una obra conceptual d'art formada per mig quadre rectangular estil vintage de color daurat per donar-li un toc no tan hortera i en el mig penjaven 3 radiocassets i 3 radios intercalats, amb emissores predeterminades. Deixant al descobert tota la instal·lació i en certa manera era com si perdés el misteri de com podria funcionar els objectes elèctrics. Era un joc entre lo estàtic i lo dinàmic. El quadre estàtic, l'obra en si era estàtica però el dinamisme es basa en les emisores peredeterminades que al estar reproduides en temps real mai no se sap que passarà.
Vam baixar a baix i tot seguit ens vam preparar per començar a entrevistar l'autor per conèixer-ho una mica i a més entrendre millor l'obra. Vicenç Vacca nascut a Granollers, ha desenvolupat una dilatada obra que parteix de pressupòsits conceptuals i alguns cops des dels marges del conceptualisme. Ha col·laborat en obres d'altres artistes contemporanis com Carlos Pazos, Javier Peñafiel, Pep Agut o Jordi Benito.

En la seva obra pròpia ha fet servir diversos mitjans com objectes, dibuixos, accions, fotografies, instal·lacions, vídeos i textos. Tanmateix, el seu treball sobresurt per la creació d’obres sonores, atorgant al so un privilegi poc habitual i molt original en el context de les arts visuals contemporànies. Esta tot recopilat en un llibre però que jo personalment no el vaig veure perquè no el van passar.

Però el que semblava fàcil va ser tot el contrari. La classe es va quedar en absolut silenci i només uns quants ens vam atrevir a preguntar-li poques coses. Ja ve a ser perquè intimidava a la majoria perquè era un autor o perquè resultava del tot desconcertant la seguida contradicció de les seves respostes.
Un dels exemples seria que vam saber per la directora del museu que Vicenzo Succo Marconi que és el nom de l'obra tenia relació amb la vida del autor. Ell s'anomena Vicenç la seva familia es italiana, d'allà ve el Succo i Marconi va ser el creador de la radio i en l'obra uns dels elements principals són les radios. En canvi l'autor ens va dir que el títol no tenia res a veure. Que era un simple nom inventat. Que a vegades es posa.
Finalment cal dir que fins el dijous no m'imaginava veure una obra d'art sonora. Va ser bastant interessant veure que es podria fer una combinació de totes dues coses i, a més, al conèixer l'autor que personalment va ser molt productiu, donat que tenia certs duptes sobre el meu futur.